Quatre soldats | Leonmanso

Показать описание

Al seu primer concert, en Llure Marqués, tímid però decidit, va sortir a l'escenari amb una capsa de cartró al cap on havia dibuixat uns ulls i una boca. Tenia pànic escènic. Passats els nervis de la primera cançó, es va treure la capsa del cap. La por havia desaparegut. I des d'aquell dia, cada cosa que fa Leonmanso és diferent de totes les que ha fet fins aleshores. Cada concert, cada cançó, cada vídeo. La xarxa n'és plena, dels vídeos domèstics de Leonmanso. Ho fa així, diu, per no repetir-se i per no avorrir els altres. I perquè troba que d'un temps ençà, a les coses, en general, els falta màgia.

Fa anys que el coneixem. Hem anat seguint el rastre inequívoc que deixen els seus vídeos, les seves cançons eternament inacabades -això no és exacte: algunes les va acabar i les va incloure al seu primer àlbum, "Rinosaure" (Blau-Discmedi, 2010), i en prepara un altre-, les seves posades en escena sempre canviants. I ara, per fi, hem pogut convidar-lo a Tots Sants.

Leonmanso va venir a La Casa Murada amb la seva neboda Carla, que l'acompanya des que la va sentir cantar en un sopar de Nadal amb la família. Ell ja no necessita amagar-se dins d'una capsa, però d'aquella primera experiència dalt d'un escenari li ha quedat el gust pel gest teatral. A Leonmanso li fa falta molt poca cosa per dibuixar tot un món. Amb un llapis vermell es pinta dues ratlles que són rastres de sang a les galtes d'un soldat. Amb un xiulet de fusta anuncia l'arribada d'un tren on viatja Peter Tosh fumant herba amb molt d'estil. I tot sembla que té una mica més de màgia.

Llure Marqués: veu i guitarra
Carla Gener: veu

La Casa Murada, novembre de 2012