filmov
tv
MAMA DOUSHA - La Ceguera

Показать описание
Segueix-me
La Ceguera forma part del nou àlbum 'Dos peces de fruita'.
Produït per ScottyDK (im_scooty_dk)
Lletra: Mama Dousha
Mescla: ScottyDK
Màster: TheGroove (thegroovesound)
----------------------------------------------Lletra--------------------------------------------------------
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.
Quan em vaig despertar el llit ja estava fred,
amagat sota els coixins.
Al menjador la llum d’un sol que estava trist,
el dematí venint.
Cel blau i pur, profund i buit,
i lluny sonant el dia final pel que ha marxat.
I dedicar-li la cerimònia final,
per la memòria del que ha anat més enllà.
Sentia por per afrontar,
nerviós i xop i no estava plovent allà.
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.
I ja estava arribant, la zona d’Àvila amb Marina amb sentiments estranys,
barreja de dolor amb angoixa. I ja estava arribant la solitud que no recordo
haver sentit abans, fins i tot potser mai.
L’aire sonava a campana i pregària,
el cor i la gola em notava i callava
,
vaig adonar-me’n amb els núvols mirant,
tots aquells monstres sóc jo qui se’ls fa.
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.
La Ceguera forma part del nou àlbum 'Dos peces de fruita'.
Produït per ScottyDK (im_scooty_dk)
Lletra: Mama Dousha
Mescla: ScottyDK
Màster: TheGroove (thegroovesound)
----------------------------------------------Lletra--------------------------------------------------------
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.
Quan em vaig despertar el llit ja estava fred,
amagat sota els coixins.
Al menjador la llum d’un sol que estava trist,
el dematí venint.
Cel blau i pur, profund i buit,
i lluny sonant el dia final pel que ha marxat.
I dedicar-li la cerimònia final,
per la memòria del que ha anat més enllà.
Sentia por per afrontar,
nerviós i xop i no estava plovent allà.
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.
I ja estava arribant, la zona d’Àvila amb Marina amb sentiments estranys,
barreja de dolor amb angoixa. I ja estava arribant la solitud que no recordo
haver sentit abans, fins i tot potser mai.
L’aire sonava a campana i pregària,
el cor i la gola em notava i callava
,
vaig adonar-me’n amb els núvols mirant,
tots aquells monstres sóc jo qui se’ls fa.
Que m’he cansat de patir per la pols,
estar mullat i brut no importa.
M’he tret la sorra dels ulls quan plorava.
I a la nit mirar-la com s’adorm sota la llum de la bandera,
es fa de dia ens ho diu la ceguera.