ON ÉS AQUELL POBLE? · Ramon Mitjaneta

@ramonmitjaneta - Mentre el món reposa (2015)

ON ÉS AQUELL POBLE?

Avui t'han preguntat on és aquell poble,
d’un llarg i vell carrer;
de geranis vermells als balcons
i d’on, un dia, ja fa temps, vas marxar.
Avui t'han preguntat si ets d'aquell poble,
on abans s'hi cantaven caramelles,
on la gent esperava sentir versos.
Versos que ara sento del teu somriure.

De lluny enllà dius:
“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te'n vas”.
Són sentiments d'on vas viure.
Són sentiments d'on vas créixer.
Però fa temps que t'has convertit en pardal.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.
Des del castell t'ensenyo tots els paisatges
i els llocs on vam ser nens.
I els ametllers florits,
que ara em diuen que tens la primavera dins dels teus ulls.
Els anys passen i tot va canviant:
els camps de sembrat i el seu color.
I tu, que ara ets aquí.
I tu, que encara ets amb mi.

De lluny enllà dius:
“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te'n vas”.
Són sentiments d'on vas viure.
Són sentiments d'on vas créixer.
Però fa temps que t'has convertit en pardal.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.

I on és aquell poble?
D’un llarg i vell carrer.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.
I ara em dius:
“De lluny enllà (dius): Camines”
“De lluny enllà (dius): Camines”
“De lluny enllà, de lluny enllà: Camines”
“De lluny enllà, de lluny enllà: Camines”

Música i lletra:
Ramon Mitjaneta