L'Espiadimonis - Trau

TRAU

Fa mal però no fa sang,
pica de tant en tant.
Si el mires de ben a prop
gairebé fa la forma d'un cor.

El dolor fou només un instant,
cou però no és res important.
Se t'escapa un somriure sincer quan el veus,
com aquella ferida que quan eres petit va fer un trau

que, encara avui quan el veus, t'emociones en recordar
les bestieses que feies quan creies que eres immortal.

Somnis de quan érem infants
i tot era possible, el món estava a les nostres mans.
Ara en queden els records
i alguns que s'escampen per tot el teu cos

dibuixant un mapa ple de cicatrius,
geografia que explica que ets el que vius;
i lIuny d'amagar-la, la llueixes amb l'honor que li escau,
com aquella ferida que quan eres petit va fer un trau

que, encara avui quan el veus, t'emociones en recordar
les bestieses que feies quan creies que eres immortal

Quin orgull que aquest petit trau ja forma part de tu!

Trau, que, encara avui quan el veus, somrius en recordar
les bestieses que feies quan creies que eres immortal
i encara avui quan el veus, et recorda a tu.

***

Extreta del disc "Estimar la vida o témer la mort" (2018)