Francesc Torralba: “Aquest any he plorat com mai, però també m’han abraçat com mai”

Aquest dilluns surt a la venda No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill, el llibre número 121 de Francesc Torralba (Barcelona, 1967). L’ofici de filòsof, de teòleg, de professor universitari i d’escriptor s’uneixen per transformar la mort del seu fill Oriol en un text serè i edificant. L’Oriol va morir el 14 d’agost de 2023, mentre feia una excursió pels Picos d’Europa amb el seu pare. El llibre comença amb la crònica detallada d’aquell últim dia que van passar junts i reflexiona després sobre l’absència, la vida efímera i la mort irreversible, alguns dels temes que Torralba ja havia abordat en altres treballs.

[delfinabadallosalvana]

Moltes gràcies per aquest GRAN TESTIMONI..

[jordininusoficial]

Sempre és meravellòs escoltar en Francesc Torralba. Va ser professor meu a la universitat. Les seves classes sempre eren plenes. Les recordo amb carinyo i admiració.

[MartaAuroraÁlvarezRivera]

Gràcies per un testimoni tan sincer, profund i esperançador.

[Antelacruz]

Acabo de perdre el meu marit. Només 2 anys de casats. Sé que em retrobaré amb ell. Confio plenament amb Déu Pare. ❤❤❤

[carlesduarte]

Admirable. Saviesa autèntica i cordial

[Encisortiz]

Si, tuve la dicha de tenerlo de profesor y disfruté mucho con sus clases. Un excelente profesor y una persona digna de admirar!

[ricardvilluendas]

Gran testimoni, vaig passat per una experiencia semblant i em semto una mica millor, gracies.

[UriLlibertat]

Quina meravella de conversa. Gràcies professor per l'ensenyança i la manera de transmetre-ho

[PereBerdié]

Senzillament, si d'això se'n diu catolicisme, doncs, no ho podem perdre de vista. Molts ànims senyor Torralba. Llegirem el seu testimoni.

[Encisortiz]

Preciosa entrevista! Da mucho que pensar! Gracias!

[quimetaflorenzalabrador]

Gracies per les ensenyatses i reflexión s❤

[jordibd]

Que bé que parla aquest home. Molta força!

[joanvivecomas]

Voste es una gran persona i un sabi Jo no No me semblo a voste PER DESGRÀCIA ❤

[JaquitoO]

Quina maravella escoltar a aquest senyor, dintre de tan dolor quina pau se sent. El meu marid també va morir a aquest paradís que es Asturias, pero era durant la pandèmia, feia poc que vivien a Astúries i fins tres mesos després no vaig rebre cap abraçada dels meus amics catalans.

[josep]

Gran conversa, escoltant "el muelle de San Blas" en honor d'ells i la seva familia.

[refused_hc]

Va ser professor meu a la EUSS, quin greu que hagi hagut de viure això. Molts ànims.

[rosercanalscosta]

S, ha de Passar per compendre la REALITAT.Anims, de cor, !!!

[rosamariapiquer]

No hi ha paraules davant la mort d'un fill. Una experiència transcendent ajuda a integrar question pèrdua.

[tradeconlogistics]

Aquest senyor en aquesta entrevista arriba al cim del raciocini. Impossible estar en contra dels seus raonaments. Siguis creient o no.

I es veritat, no sentim llàstima sino que agraïm el suport que ens dona.

[annaavila]

El nostre fill va morir fa 5 anys, als 37. En endreçar les seves coses vam descobrir un quadern amb poemes seus. Hi havia escrit, entre altres :
si pudiera arrancar una làgrima de tu pena, la rodearia de arena para convertirla en mar.
(La poesia la feia en castellà...). Ara, mirar el mar m'esdevé alliberador.