Tardor - Els cosins

Els cosins

Per allí baixen Jordi i Miquel,
“cada dia se semblen més”,
diu tot el món que ha vist créixer els cosins.
Junts a tota hora cada estiu,
perseguint gats, sentint-se vius.
Creuant els camps sense portar sabates.
Jordi l’ensenya a parlar com els majors
i a fumar sense que li entre tos.
Per a Miquel el seu cosí és un heroi.

Un estiu Jordi ha ensenyat a disparar
a un Miquel que es vol fer gran,
amb un arc fet amb un tros d’olivera.
Li ha mostrat l’art de ferir
per a sobreviure o per a conquerir.
Miquel aprén el concepte de guerra.
“A esta vida hem vingut a guanyar”,
li explica Jordi al seu familiar.
Un consell que el menut ja no oblidarà.

Jordi i Miquel, qui vos ha vist i qui vos veu,
ara que ha passat el temps.
Vos heu guanyat un lloc preferencial
en els bars més transitats,
en tots els cercles culturals.
Sou els putos salvadors de la ciutat.
No vos importa a qui haureu esclafat,
“la vida és un joc que cal guanyar”.
Jordi ho tenia ben clar
i Miquel ho va acceptar.
Ai, ai, ai, ai.