la il·lusió és una mentida - Buski (videoclip oficial)

DE DEBÒ, el meu primer disc, surt aquest 13 de juny. "la il·lusió és una mentida" és l'última cançó de l'àlbum i l'últim avançament que en faig.
Una cançó molt important pel procés que va suposar fer-la, per tot lo que em diu, i per com m'ha ajudat a fer-me meva la meva veu i la meva poesia. Una cançó que, també, tanca un cicle i n'obre un de futur.
Moltíssimes gràcies a totes les persones implicades.

LLETRA:
Hi havia una vegada
una última vegada
un papir fet cendra que xiula
per última vegada.

El dolor d’un lloc del cos desconegut
se’m fa palès
col·losal
preciós
dolent
per primera vegada.

Una esquerda al cel d’algú que escombra
la il·lusió que s’ha fet ombra
un mosquit que de nit ronda
i que no et deixa dormir
que xiula, que s’acopla,
et tremola dins el crani,
es recolza sobre el fàstic,
que no parla i no t’escolta,
nen modèlic en desordre
que li parles de les normes.

I és enorme tot allò que m’he amagat.
Ha sortit de cop de dins del meu forat
com un fòssil que el que era ho recorda,
un dinosaure que de pedra a viu retorna.
Para l’orella!
Això que sents és ell que trona.
Tanca els ulls, sinó, et treurà el mal humor punxant-te la còrnia,
tanca’ls fort i no imaginis com et surt de dins un monstre
que viatja pels teus somnis i els fa ruïnes,
que eren tots construits sobre un camp de mines,
on hem ballat sardanes.

L’amor més gran: com un miratge.
Mira el paisatge i veuràs com ell t’enganya.

la il·lusió és una mentida
la il·lusió és una mentida
La il·lusió

va esquitxant qui no s’escolta,
va esquitxant fletxes de bombes,
però es mulla igualment de sang el rostre.
Regalimant el reglament, el nostre pacte
que tenia poques lleis i molts bons tractes,
cap maltracte,

negligències: de carícies a carències
fets de ciències: molts sentiments i deficiències,
indecències, ni paciències.
Ara veig les diferències.

Ja n’hi ha prou de tonteries.
És absurd pensar-ho com mai ho faries.
El que ha sigut és el que passa
quan

la il·lusió és una mentida
la il·lusió és una mentida
la il·lusió és una mentida

La ràbia fa pujada,
jo sense esma de pujar.
Si plorar és fer baixada
m’he fet un cau on neix el mar.

Però al fons de l’oceà
hi rondina un vell volcà
i m’han atret les pulsacions
i la pudor que fa el quitrà.

Des del cor del volcà he vist el cel,
el miratge que s’aguanta
i he deixat de deixar-te,
he deixat de deixar-te.

CRÈDITS CANÇÓ:
Lletra: Oriol Buscà Riu
Producció: Llull Riba March i Oriol Buscà Riu, a la Casa Alta
"La Reina de Les Flors" de la Cobla de la Principal de la Bisbal, cortesia d'Audiovisuals de Sarrià
Mescla: Adrià Reig
Master: Xavi Lek Farré

CRÈDITS VÍDEO:
Guió i direcció: Marc Tarruell Roma i Oriol Buscà Riu
Direcció d'art i vestuari: Ruth Recasens Feliz
Abric "monstre": Adriana Codina
Maquillatge: Carla Escoi i Marta Ruiz
Ajudant de fotografia: Jaume Roma Folch
Direcció de foto, muntatge i color: Marc Tarruell Roma

[mireyamenesespedroza]

Buenísima la letra de esta canción. Me encantó.

[angelferran]

Soc Àngel desde Granada (vam dinar junts amb Admire). Magnífic vídeo Oriol i companyia, molt merescut el premi a la millor fotografia de Caixa Sonora Granada. A mi personalment m'encanta cal veure'l diverses vegades, ja que és com un viatge al nostre interior al nostre subconscient on ens vaig portar a aquests principis que fa creix l'ànima, a això temps ancestrals o potser tancant un cercle al futur per haver arribat a un món.
distopic, ja sigui principi o fi és on la ment i l'ànima es barregen en un ball a la recerca del seu principi després d'un fi. Magnífic el so de la donçaina que ambienta el videoclip en un so primitiu d'inquietud per saber i que s'aconsegueix amb la composició de la sardana.
Felicitacions a tot el conjunt que ha fe posible el videoclip per la vostra creativitat, us ànim a seguir creant art una abraçada

[PimBuscà]

Art innovador, no ha sortit l adjectiu per definir-lo, sublim es queda curt

[marttablake]

Ha quedat brutal, un plaer formar part <3

[bettybeth]

estic en 🤯🤯🤯el videoclip fent justícia a aquesta obra d'art🖤🖤🖤