visensitive

Please, Subscribe my channel for more music, gear tests and much more

🎧 Stay tuned on social media:👇

It sounds a guitar, shy, shameful.
Warm chords to lower the tension. Slow chords for gentle breathing.
I catch air. And I leave it. And being at peace Clara's voice is a scare. She takes me where she wants and now she wants to take me to Calonge.
We are at La Vall del Tinar and Montse produces peasant wine between vineyards, barrels, vats and peaches. At el Collet we are drinking one of their white Ancestors.
A silence. The playful Martinez entertained the strings to give way to Sais. Together they are playing “But Still haven't found what I´m looking for”
The feet dance alone and the hands join it. My head starts to turn around and a itchy smile invades me.
We taste The Vella Lola while the sweet voice returns to tell us about David de Viníric's adventure, to make wine.
We taste it again with "No woman No Cry" and I want more. I want to refill my cup and never finish the song.
Let's change color, Miguel's rose wine appears. Miguel is a wine friend and a person friend. Because I know what's behind this bottle every time I take, I get excited, I am in love with this wine and I dance with "The Rising".
It is the turn of red wine. The Fondils aged by Martí Darnaculleta. A complex wine in the elaboration and easy in the glass. I am fascinated by the patience, passion and dedication to keep such a small winery. And the musicians pulling the cane out of the closet and this is no longer a stop. I love to turn around and see the sea when the night falls. And I wish to fly like a seagull and surf with the waves with my glass of wine.
Nobody take it to me until the song "Wicked Games" hits retreat.
I enjoy watching Martinez show on guitar. The faces he puts on and how he breathes music through all his pores. And Sais fills it with his prodigious voice, adds how handsome he is and how damn he dances!
Standing people singing, jumping and drinking Calonge’s wines. The wines of the La Vall del Tinar. In a magical place like El Collet. Surrounded by history, amphorae and by the sea.
The seagull flies again with I Want To Break free because now she wants to jump, sing, watch, drink and be free.
We are in the Collet. We are the Gastronòmica with Aquell Parell. And this is ViSensitive.

ViSensitive es un espectacle per als sentits, a continuacio, us deixo el que va passar, descrit per la lletra d´en Jaume Montanyà, CEO de La Gastronomica, juntament amb la Sommelier Clara Antunez:
Sona una guitarra. Tímida. Vergonyosa.

Uns acords càlids per baixar la tensió. Uns acords lents per respirar suau.

I agafo aire. I el deixo. I estant en pau la veu de la Clara és un esglai. Em porta allà on vol i ara vol portar-me a Calonge.

Som a la Vall del Tinar i la Montse fa vi de pagès entre vinyes, bótes, tines i préssecs. Al Collet anem bevent un dels seus Ancestrals blancs.

Un silenci. El Martinez juganer s’entreté amb les cordes per donar pas al Sais. Junts canten But Still haven’t found.

Els peus ballen sols i les mans acompanyen. El cap em comença a voltar i un somriure murri m’envaeix.

Tastem el Vella Lola mentre la veu dolça hi torna per explicar-nos l’aventura d’en David de Viníric, per fer vi.

Canviem de color, apareix el vi rosat d’en Miguel. Un Amic de vi i un amic de persona. Com que se el que hi ha darrera d’aquesta ampolla cada cop que m’empasso un glop m’emociono. M’encanta aquest vi i ballo amb The Rising.

És el torn del vi negre. El Fondils criança d’en Martí Darnaculleta. Un vi complex en l’elaboració i fàcil a la copa. Em fascina la paciència, passió i dedicació per mantenir un celler tan petit. I els músics que treuen de l’armari la canya i això ja no hi ha qui aturi. M’encanta girar-me i veure el mar quan es fa de nit. I voldria volar com una gavina i surfejar amb les onades amb la meva copa de vi.

Que no me la prengui ningú fins que la cançó Wicked Games toqui a retirada.

Em deleixo veient l’espectacle del Martinez a la guitarra. Les cares que posa i com traspua música per tots els seus porus. I el Sais l’omple amb el prodigi de veu que té, s’hi suma lo guapo que és i com es mou el puta!

La gent dreta cantant, saltant i bevent el vins de Calonge. Els vins de la Vall del Tinar. En un lloc màgic com és el Collet. Envoltats d’història, àmfores i mar.

La gavina torna a volar amb I want to break free perquè ara vol saltar, cantar, veure, beure i ser lliure.
Estem al Collet. Som la Gastronòmica amb Aquell Parell. I això és el ViSensitive.